Tastador (nom i cognoms):
Data del tast:
Codi d'usuari Catast:
D.O. (Regió):
Nom del vi:
Anyada:
Tipus de vi negre:
Seleccione un elemento.
Viticultor:
 
Fase visual
     
Tonalitat del color:
Seleccione un elemento.
 És la impressió cromàtica conjunta produïda per la tendència dels colors presents. Ajudeu-vos de la taula de colors de sota per definir el color.
Estat evolutiu:
Si els rivets s'acosten a tonalitats morades indiquen joventut, si s'acosten a tons teula assenyalen que el vi va deixar de ser jove fa molts anys.
Intensitat del color:
És la força amb què es transmet la llum. Els vins "febles" solen tenir aromes tènues i cos subtil, els foscos una aroma més marcat i en general una estructura més rica.
Brillantor:
Es defineix com la capacitat de difondre, rebre i irradiar la llum. Està vinculada al grau d'acidesa del vi, com més ric en àcids estables sigui el vi, més viu serà el seu color.
Limpidesa:
Gràcies a la limpidesa podrem avaluar com s'ha elaborat el vi, si ha tingut algun problema de filtració o ha patit alguna alteració en ampolla.
Transparència:
Seleccione un elemento.
Depèn de la quantitat de colorant present en el vi. El màxim de transparència es donarà en vins pobres en matèria colorant.
Fluïdesa:
Seleccione un elemento.
Com més gran sigui el grau alcohòlic major serà la seva densitat. Les llàgrimes són més gruixudes i descendeixen més lentament en els vins amb major grau alcohòlic.
Efervescència:
La presència d'una quantitat mínima d'anhídrid carbònic confereix al vi frescor i vivacitat en el gust i exalta els aromes. L'avaluarem per la quantitat de bombolles.
 
Fase olfactiva
     
1ª impressió:
Serveix per comprovar que el vi no té defectes ni olors desagradables per la qual cosa la primera olfacció ens donarà informació sobre això.
Intensitat:
De la capacitat de les substàncies aromàtiques per volatilitzar depèn la capacitat que tindrà el vi per impressionar el nostre olfacte.
Aromes:
Seleccione un elemento.
Indiqueu els aromes trobats i el seu grau d'intensitat. Si no es pot concretar un aroma, intenteu indicar-ne a quina sèrie pertany. Les sèries d'aromes es detallen a sota.
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Aroma trobat:
 
Fase de boca
 
 
1ª impressió en boca:
Seleccione un elemento.
Serveix també per comprovar que el vi no té defectes de manera que la primera sensació ens donarà informació sobre això.
Sabor dolç:
La dolçor no només la donen els sucres sinó també l'alcohol etílic i la glicerina que encara que no són pròpiament dolços contribueixen a donar suavitat i pastositat al brou.
Sabor salat:
Les substàncies de sabor salat estan presents en escassa mesura en el vi. Es percep de forma ràpida i passatgera, perquè cau a renovar la saliva.
Sabor àcid:
Les substàncies àcides confereixen frescor al vi, si estan en excés el vi és agre, aspre, dur i si per contra no són suficients el vi resulta insípid i pla.
Sabor amarg:
La sensació amarga sol acompanyar-se per una sensació d'astringència. La impressió causada per l'amargor és bastant estable en la llengua durant el tast.
Equilibri:
És l'equilibri entre tots els quatre anteriors components del sabor. Serà molt poc equilibrat quan un dels sabors destaqui molt per sobre dels altres.
Astringència:
L'astringència dóna una impressió de sequedat, d'aspror i de rugositat. Les substàncies responsables de l'astringència són els tanins.
Cos:
És la sensació de plenitud que rebem al posar-nos el vi a la boca. Un vi pesat serà quan bevent molt poca quantitat ja ens apareixen sensacions molt intenses.
Alcohol:
L'alcohol provoca en la mucosa de la boca i en l'esòfag una sensació de cremor i confereix suavitat i rotunditat al vi realçant i reduint l'aspror dels àcids.
Pas per boca:
El pas per boca es defineix de menor a major grau de suavitat com suau, sedós o vellutat. Quan no és tan agradable es defineix rugós o en major grau, dur.
Retrogust:
  
Indiqueu els aromes retronasals trobats i el seu grau d'intensitat. Si no es pot concretar un aroma, intenteu indicar-ne a quina sèrie pertany. Les sèries d'aromes es detallen a sota.
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Aroma trobat:
Sensació final:
Seleccione un elemento.
Descriurem qualitativament en major o menor grau si la sensació, al cap d'uns segons d'haver escopit o ingerit el vi, és agradable.
Persistència:
Una curta persistència serà quan als pocs segons les sensacions desapareixen. Un vi amb persistència molt llarga, les sensacions poden durar fins a més d'un minut.
Atribut persistent:
Atribut persistent:
     
Harmonia:
Ens defineix l'equilibri de tots els seus caràcters. Rodó és aquell vi en què no destaca cap dels seus components i no presenta cap tipus d'aresta, però alhora té volum i cos.

Valoració global:
Consideri de forma global, dins d'una escala d'1 a 10, si li ha agradat el vi tenint en compte el tipus de vi negre del que es tracti.
Observacions:
Faci servir aquest espai per anotar qualsevol observació o bé algun atribut negatiu que hagi estat molt evident.
      

 

Tonalitat del color i estat evolutiu:

Blau

Granat

Vermell sang

Picota madura

Vermell cirera

Burdeus

Porpra

Carmí

Teula

Violaci

Vermell

Vermell marró

Magenta

Vermell ataronjat

Marró

Vermell grosella

Vermellenc

Marró fosc

Vermell violaci

Vermell robí

Marró negrós

Recent

Jove

En el seu punt

Madur

Vell

    Aromes primaris, secundaris, terciaris i retrogust: Ajudeu-vos de les següents sèries i roda dels aromes per identificar-los. Si no aconsegueix determinar l'aroma, identifiqui la sèrie a què pertany. 

  • Sèrie floral: Són més evidents en vins joves que en vins vells donant aromes de flors com la rosa, el gessamí, gerani, violeta, flor d'acàcia, flor de saüc, de préssec, d'ametller o de groseller, mel i també lligabosc , gavarrera, peònies, clavell, ginesta, camamilla, til·la. 
  • Sèrie fruitada: També més freqüent en vins joves englobant aromes de fruites com el plàtan, grosella, préssec, maduixa, gerd, mora, nabiu, saüc, cirera, pruna, préssec, albercoc, poma, pera, codony, taronja, llimona, aranja, pinya, kiwi, coco, meló, litxi. També estarien dins d'aquesta sèrie els aromes a fruites dessecades com panses o figues seques i fruits secs com l'avellana, ametlla i nous. 
  • Sèrie vegetal: Són olors a herba, fulles verdes, heura, espàrrecs, pebrot, carxofa, fulles de tomàquet, col, ceba, all, sotabosc o terra de bosc, molsa, fenc, menta, infusió d'herbes, te negre, falgueres. 
  • Sèrie balsàmica: Resina, pi, trementina, eucaliptus, mel, encens, cedre, essència d'herbes i altres olis essencials similars. 
  • Sèrie química: Representada per olors de sofre, de sulfurós, d'àcid acètic, medicinal, iode, clor. En aquesta sèrie es troben molts dels defectes del vi. També pot donar aromes a derivats del petroli com gas-oil, querosè, plàstic, paper o cartró i altres com sabó, cera i peix. 
  • Sèrie d'èsters: També anomenada de fermentació ja que es formen en aquesta etapa per combinació d'àcids i alcohols. Els èsters dels àcids volàtils produeixen aromes a fruites madures com poma, plàtan, gerds i també a mantega, dissolvent d'ungles, sabó, llevat, massa, gra, cervesa, most, llet agra, iogurt, formatge. També pot produir olors menys agradables com l'olor de cola que és un defecte que apareix en vins picats o a punt de picar-se. 
  • Sèrie especiada: De espècies com el clau, la canyella, el pebre, la vainilla, la mostassa, anís, gingebre, all, ceba, orenga, curri, regalèssia, llorer, farigola, romaní, espígol, bolets, tòfona. 
  • Sèrie de fusta: Provenen dels tanins o de la fusta que s'utilitza per envellir els vins. Pot recordar fusta fresca, fustes verdes, fusta podrida, fusta humida, freixe, castanyer, fusta de cedre, llapis, caixes de cigars. 
  • Sèrie empireumática: Olors a cremat, fumat i cuit, en general produïts a l'interior de les bótes on es cria el vi ja doncs estan cremades per dins. També poden donar aromes de tabac, cafè, caramel, cacau, xocolata, torrats, fusta o goma cremada, aromes minerals, pólvora o pissarra. 

  • Sèrie animal: Pell, cuir, almesc, caça, carn, gos mullat, orins de gat, suor, guineu, estable. Tots els grans vins molt evolucionats tenen un to d'almesc, caça, pell, sopa de picada o cuir. En canvi, els aromes animals massa intensos són sempre indesitjats i revelen una criança incorrecta del vi, una ventilació insuficient o problemes al celler.