Tastador (nom i cognoms):
Data del tast:
Codi d'usuari Catast:
Procedència (manantial):
Nom de l'aigua:
Tipus d'envàs:
Família:
Carbonatació:
Seleccione un elemento.
 
Fase visual
     
Brillantor i transparència:
La brillantor és quan pren bé la llum i l'amplifica, aquest concepte té una gran dependència de la llum i de la qualitat del vidre.
Limpidesa:
Es refereix a l'absència de terbolesa, és a dir de presència de residus estranys.
Fluïdesa:
Es denomina al moviment de l'aigua en la copa. Una bona fluïdesa la presenten les aigües que tornen immediatament al seu punt inicial, sense deixar restes a les parets.
Efervescència*:
Capacitat de despreniment del gas dissolt en l'aigua.*marcar només per aigües amb gas
 
Fase olfactiva
     
Frescor:
Es l'absència de males olors.
Acídula:
És l'aroma diferenciador de les aigües amb gas o carbonatades. És interessant no confondre l'olor del carbònic natural amb l'efecte de frescor mineral (pica-pica) prop del nas.
Altres aromes:
  
Els principals perfils i aromes que podem trobar es detallen a sota. Indicar el perfil o aroma trobat i el seu grau d'intensitat.
Aroma trobat:
Aroma trobat:
 
Fase de boca
 
 
Dolç:
Dolça i saborosa, generalment sense gas.
Salat:
Normalment quan és rica en sals minerals com sodi i clorurs i també carbonats.
Amarg:
Típic de les aigües que procedeixen de terres d'argiles fèrriques. També les que contenen sulfats.
Àcid:
És el sabor característic de les aigües amb gas. Sensació de lleuger picor.
Agradable:
Produeix plaer. Sabor sense defectes. El gust desagradable sol referir-se a defectes com la presència de greix o plàstic, el gust metàl·lic i el gust de pedra.
Suavitat:
Percepció d'aigua delicada. El contrari seria una sensació granulosa. Les sals de calci i magnesi proporcionen un sabor terrós.
Estructura:
Sensacions de sals dissoltes al primer contacte bucal amb l'aigua.
Intensitat:
Temps de durada de les sensacions gustatives (dolç, salat, amarg, àcid).
Persistència:
Molt similar a l'anterior, però referit a la sensació de sals dissoltes.
Carbonatació*:
La sensació de la quantitat de gas que ens omple la boca.*marcar només per aigües amb gas
Gust residual:
Sensació final. La que queda després d'haver ingerit l'aigua. Pot ser una sensació picant, astringent, etc. Indicar la característica trobada i el seu grau d'intensitat.
Gust trobat:
Gust trobat:
     

Valoració global:
Consideri de forma global, dins d'una escala d' 1 a 10, si li ha agradat l'aigua.
Observacions:
Feu servir aquest espai per anotar qualsevol observació o bé algun atribut negatiu que hagi estat molt evident.
      

 

Perfils aromàtics:
  • Aromàtic: aroma que recorda a espècies, càmfora, clau o llimona.
  • Naturalesa fresca: herbes tallades, a flors diverses, gerani, afruitat, llapis, fusta.
  • Clor: clor lliure. Ens recorda l'olor de l'aigua de piscina.
  • Terrós: aroma típic de terra seca o fangs humits.
  • Fecal: olor de claveguera, latrina.
  • Calcari: és l'olor característica d'aigües molt calcàries.
  • Ferrós: aroma d'aigües de fonts amb terres o pedres d'argiles fèrriques, que solen ser de color vermellós.
  • Rado sulfurós (sulfur d'hidrogen): aroma a ous podrits.
  • Floridures: aroma que ens recorda a les coves humides.
  • Llot o fang: herbes o fulles en descomposició, aigua estancada.
  • Hidrocarburs: olor de petroli i derivats. Plàstic, pintura, goma, pneumàtics, cautxú, dissolvent.
  • Medicinal: iodoform, aspirina, aigua oxigenada.
  • Detergent: pot ser detergent sec o perfumat.